A Europa, des del començament de la crisi, tots els Governs en el poder han sigut castigats en les urnes i és de suposar que també li passarà el mateix al nostre. Es podria argumentar que les eleccions del 22 M ja van ser una debacle per al PSOE que va veure afonar-se els seus vots fins al nivell de les eleccions del 79 però, realment, el matís important i, crec, la lliçó interessant de les anteriors eleccions, és que el PP no es va beneficiar en absolut dels vots del PSOE i molt menys ho va fer EU. Perquè? En nombres absoluts el PP a penes va augmentar els seus vots en 2 punts percentuals el 22M i inclús va perdre vots notablement en les comunitats de Madrid i València, feus tradicionals. Per un altre costat és interessant veure que el partit de Cayo Lara va apujar els seus vots en uns 200.000 però, encara així, seguim lluny de trobar els 4,5 milions de vots que va perdre el PSOE i que, bàsicament, no van anar a parar a cap lloc…
Després d'unes eleccions en què els vots blancs i nuls van ascendir a quasi un milió, cal plantejar-se seriosament el fet que la mal anomenada esquerra reformista no està capacitada per a governar en nom del pragmatisme i en defensa d'un sistema, el capitaliste, que és una absoluta negació de la seua essència. En poques paraules: posats a tindre una política de dretes, el PP ho sap fer millor i amb menys estats d'ànim. Els retalls que anuncien ja Cospedal i companyia són signes precursors de l'encaixada de cinturó que espera a Espanya.
Les eleccions que vénen expressaran, sens dubte, un rebuig massiu de les polítiques econòmiques dutes a terme, obligat o no, pel PSOE però no està gens clar que el PP es beneficie tant d'este rebuig ja que l'anomenada classe mitjana no ignora que amb el PP les coses poden anar-li prou pitjor. Si Rubalcaba te poques possibilitats de guanyar les eleccions contant o no amb una suposada coalició d’esquerres (molt dubtós ja que sería la mort definitiva de IU), una victòria electoral del PP significarà, sens dubte, més inestabilitat social ja que els sindicats no es molestaran tant a evitar la confrontació i, en Sol, pot renàixer amb més força i millors raons el moviment dels indignats. Rendez-Vous el 20N a les 20h...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada