Per als que s'avorrixen a casa aconselle la lectura de l'últim informe de Merryll-Lynch i Capgemini sobre la riquesa mundial i els seus detentors, perquè us feu una idea, en la cima de la crisi, 2009, el Regne d'Espanya tènia la no-res despreciable xifra de 143.000 persones que posseïen més d'un milió de dòlars en actius. El que situava el nostre país en el lloc número 12 d'esta classificació mundial de fastigosament rics...
Trist és que gent com Zapatero s'aplique tant a seguir el dictat de Brussel·les i del Banc Europeu que se servixen de la crisi bancària (generada per préstecs immobiliaris de mala qualitat i per la morositat, no pels costos laborals suposadament alts) com a ocasió per a canviar les lleis i permetre que les empreses privades i les administracions puguen despedir discrecionalment i a baix cost, reduint les pensions i la despesa social a fi de pagar més als bancs que es va haver de rescatar en el seu moment de la seua extralimitida cobdícia.
Per als que tenim memòria, açò recorda tristament l'època de les polítiques neocon de la Thatcher i el seu famós "TINA" (There Is No Alternative) darrere del que s'escudava quan li retreien les seues polítiques pro capitalisme. En fí, com podeu veure en aquest cartell de més de 100 anys, les coses han canviat poc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada