"Brasil està per tancar una etapa de la seua història i obrir una altra. Els anys de Lula quedaran sens dubte com alguns dels més excepcionals de la trajectòria d'este país, que s'ha convertit en una potència mundial, la sèptima en termes de PIB nominal, per davant de molts països de l'OCDE.
El país ha apostat pel capitalisme, però no ha dubtat a l'hora d'inventar camins propis En només 30 anys, Brasil ha passat d'importar aliments a convertir-se en una potència agrícola
En l'àmbit petrolier, amb els descobriments recents en Rio de Janeiro, Brasil s'està igualment convertint en un dels majors productors i exportadors de cru del món. Petrobras, la major empresa del continent des del punt de vista de capitalització borsària, ja és una de les grans del sector i a més un jugador innovador, amb capacitat tecnològica en aigües profundes i impulsor de diversificació cap als biocombustibles i l'etanol en particular. La companyia també és i serà un eix important de diversificació. El Govern brasiler insistix en el fet que Petrobras se subministre al 65% en el seu propi país per a construir els seus barcos de transport de cru, les plataformes i tots els servicis possibles d'una indústria que, en Noruega -un altre país petrolier que va fomentar una estratègia semblant amb el seu campió nacional, Statoil-, s'ha convertit en un exemple potentíssim per a diversificar cap a clusters d'alta tecnologia.
Potser el miracle brasiler estiga també ací: en eixa combinació única de pragmatisme en matèria de polítiques econòmiques tant macro com micro, on s'aposta pel capitalisme de mercat però no es dubta a l'hora d'inventar camins propis. Quan tot el món (organismes internacionals, economistes de les universitats Ivy League...) aconsellava que calia privatitzar tots els bancs, Brasil va mantindre la calma, promovent diversitat: uns bancs es van privatitzar, alguns inclús van ser comprats per estrangers, altres es van mantindre públics, altres en mans d'inversors privats nacionals.
Esta combinació única ha permés sens dubte al país capejar la crisi global de 2008-2009 amb més capacitat que altres, podent activar quan va ser necessari els canals de finançament bancari públic i animant al seu torn als bancs privats nacionals i estrangers a mantindre també les línies de crèdit. El mateix està ocorrent en sectors en què els brasilers van escoltar reiteradament la famosa frase "que inventen ells", que no convenia obsessionar-se amb campions nacionals, en particular pel que fa a l'alta tecnologia. Ací també -i amb raó de nou- els brasilers no van escoltar els consells dels experts i savis internacionals, i hui en dia Embraer es tracta amb el canadenc Bombardier com la major empresa d'aviació en el seu segment.
Hi ha un sector on el miracle brasiler va ser total: l'agroindustria. No sols s'estan alçant grups de nivell mundial com Brasil Foods, Cusen o JBS Friboi, sinó que ací s'ha produït una autèntica revolució verda a base d'innovació i esforços repetits al llarg de tres dècades. En a penes trenta anys Brasil ha deixat de ser un importador d'aliments per a convertir-se en una potència agrícola de primer nivell mundial, tractant-se amb els tradicionals cinc grans d'este sector: EUA, Canadà, Austràlia, Argentina i la Unió Europea. És el primer país de la franja tropical a donar semblant bot, ja que tots els altres són països de zones temperades tant de l'hemisferi nord com a sud.
El boom de productivitat experimentat per les granges brasileres ha sigut espectacular: entre 1996 i 2006, les collites del país van créixer més del 360%; les exportacions de carns es van multiplicar per 10, superant a Austràlia com segon major exportador mundial; Brasil és hui en dia el major exportador mundial d'etanol i de canya de sucre; un terç de la soja mundial exportada procedix del país. Tot això s'ha aconseguit a base d'innovació i productivitat: per a fer-se una idea del miracle que ací s'ha produït cal recordar que hui en dia Brasil produïx un quart de la soja mundial, i tot això a partir de només el 6% del total de la terra cultivable del país. Tot això s'ha aconseguit, a més, a pesar dels tòpics que continuen perseguint al país i sense subvencions ni intervencionisme a ultrança de l'Estat: segons l'OCDE, les ajudes estatals als agricultors a penes arriben al 6% dels ingressos de les granges, quan als EUA superen el 12% i el 26% com a mitjana en els països OCDE (29% en la Unió Europea). És a dir, ací el món es capgira: les millors pràctiques estan en els emergents, i no en els desenvolupats, a Brasil i no en els països OCDE.
Un altre tòpic difícil de desfer és que este miracle s'ha aconseguit a base de desforestació massiva del pulmó del món. En realitat, l'expansió de les granges va ocórrer a més de 1.000 quilòmetres de l'Amazònia, en les terres àcides de la regió de El Cerrado. Allí, una agència estatal, Embrapa, a partir de 1973, va començar per importar espècies i animals, i va adaptar la soja procedent d'Àsia als climes i terres de Brasil a base d'investigació genètica, assajos i errors que van portar diversos anys per a, finalment, desembocar en el miracle de productivitat que enveja el món sencer. A base d'innovació també en els processos i productes, Embrapa va aconseguir acurtar els cicles de producció de la soja de tal manera que s'aconseguixen hui en dia dos cultius a l'any. I la soja no va ser l'únic àmbit on es van fer bots inesperats. Hui en dia Brasil és el primer exportador mundial de sucs de taronja, de pollastres, de café, de carns, de sucre, el segon exportador mundial de dacsa, el quart de cotó i de porc.
El potencial del desenvolupament d'este sector agroindustrial és, a més, immens: d'ací al 2050 la població mundial continuarà creixent, passant de 7.000 a més de 9.000 milions d'habitants. De tots els països del món Brasil és el que posseïx més terres cultivables per explotar: segons la FAO, té més terres disponibles que els dos països següents junts (EUA i Rússia), i totes elles de nou molt allunyades de la regió d'Amazònia, totes elles en el Cerrado, que ja concentra 70% del total de la producció brasilera. A açò se li afig el fet que Brasil té més de 8.000 milions de metres cúbics d'aigua tots els anys: Brasil per si sol (amb 190 milions d'habitants) posseïx més aigua potable renovable que tota Àsia (amb 4.000 milions d'habitants).
El miracle brasiler va ser així tant democràtic com econòmic. Hui en dia altres països tropicals busquen importar les innovacions brasileres. El que sí que crida l'atenció és que no va haver-hi atalls: Embrapa no va aconseguir tot això del dia al matí, sinó a base d'esforç, assajos i errors, apostes audaces i un poc de sort, és a dir, a base d'innovar i emprendre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada