dimecres, 9 de febrer del 2011

Apunts de Crisi (IX): La enganyifa dels plans privats de pensió.

L'Associació d'Institucions d'Inversió Col•lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) va fer públiques, el passat 31 de desembre, les dades sobre rendibilitats mitjanes anuals ponderades dels Plans de Pensions del Sistema Individual, en funció d'una mostra de 1.229 Plans que representa aproximadament el 99% del seu patrimoni total. Les dades aportades per l'INVERCO confirmen totalment els resultats d'un estudi, de març de 2010, de Pablo Fernández i Javier del Camp, professors de l'IESE, sobre la rendibilitat dels fons privats de pensions (Rendibilitat dels Fons d'Inversió a Espanya 1991-2009 , publicat en la "Social Science Research Network "(SSRN)). Este estudi mostrava entre altres coses, que:

- la rendibilitat mitjana dels fons d'inversió a Espanya en els últims 3, 5 i 10 anys (0,51%; 2,23% i 0,85%) va ser inferior a la inversió en bons de l'estat a qualsevol termini i a la pròpia inflació.

-Només 14 dels 368 fons amb 15 anys d'història i 16 dels 1.117 amb 10 anys van tindre una rendibilitat superior a la dels bons de l'estat a 10 anys.

-Només 4 de dels 1.117 fons amb 10 anys d'història van proporcionar als seus partícips una rendibilitat superior al 10%.

-263 fons amb 10 anys d'història (7 eren garantits) van proporcionar als seus partícips una rendibilitat NEGATIVA…

Em pareix obvi que estos plans privats de pensions que volen convertir-se en substituts de les pensions públiques són una verdadera estafa financera. A través de seudo analistes i d'informes truncats, els bancs creen primer els dubtes sobre la solvència dels sistemes públics de pensions i, a més, obliguen els governs a retallar els drets dels pensionistes. Milions d'incauts inverteixen en eixos fons el que bonament poden estalviar dels seus sous i la banca col•loca llavors eixos recursos en els mercats financers amb alts guanys per als dits bancs i poc o nul resultat per al futur pensionista; això, clar està, en el cas que no fallisquen els fons com va passar ja diverses vegades als Estats Units obligant als Estats a invertir milers de milions per a rescatar-los.
Ací teniu el resum de les conclusions del dit informe:

“Cuando un inversor entrega su dinero a una gestora de fondos para que se lo gestione, espera que obtenga una rentabilidad superior a la que puede obtener él sin conocimientos especiales. Y, por ello, está dispuesto a pagar una comisión anual superior al 2% en muchos casos. Sin embargo, los datos indican que pocos gestores se merecen las comisiones que cobran.
En los últimos 10 años, el 93% de los fondos del sistema individual obtuvo una rentabilidad inferior a la inflación y el 99,3% obtuvo una rentabilidad inferior a la de los bonos del Estado a 10 años. A pesar de estos resultados, el 31 de diciembre de 2009, 10,7 millones de partícipes tenían un patrimonio de €84.800 millones en los 3.308 fondos de pensiones existentes.
Algunos fondos –aunque pocos- han sido muy rentables para sus partícipes y han justificado con su evolución las comisiones que cobran a sus partícipes. De los 1.939 fondos con 5 años de historia, sólo 2 lograron una rentabilidad promedio superior al ITBM (Índice Total de la Bolsa de Madrid) y de los 286 fondos con 15 años de historia, ninguno logró una rentabilidad promedio superior al ITBM. Los partícipes, sorprendentemente, no parecen muy preocupados con la rentabilidad de sus fondos: La correlación de las aportaciones a los fondos del sistema individual en 2009 con la rentabilidad de los últimos 5 años fue -0,6% y con la rentabilidad de los últimos 3 años fue 15%. Las correlaciones para los del sistema empleo fueron 1% y 0,1%.
Por último, el resultado global de los fondos no justifica en absoluto la discriminación fiscal a favor de los mismos. En todo caso, el Estado podría “animar” a invertir en algunos (pocos) fondos de inversión, pero no indiscriminadamente en cualquier fondo de pensiones. En varios casos, los inversores en fondos de pensiones perdieron la desgravación fiscal que les regaló el Estado para inducirles a invertir en dichos fondos en menos de 5 años (vía comisiones e ineficiencias en inversión y gestión). El Estado puede tener alguna responsabilidad en las pérdidas que siguen sufriendo muchos contribuyentes pasados esos 5 años.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada