La Unió de mercaders s'ha acontentat fins ara d'alçar acta de la caiguda de les dictadures “amigues”, incapaç de prendre la més mínima iniciativa i això que Europa considera als països del perímetre mediterrani com el seu pati, un lloc privilegiat on exercir la seua nova i inexistent política estrangera comuna. Una cosa que de moment s'ha revelat un sonat fracàs degut a la baronessa Ashton qui no s'ha atrevit a actuar sola, per temor de disgustar als Estats membres. Ashton hauria pogut designar a un enviat especial a Tunis o a Egipte a fi de sospesar el curs dels esdeveniments, també es podria exigir un mínim de decència a eixa senyora i que deixara de mirar cap a un altre costat mentres Muammar-el-gadafi massacra la seua gent. El dubte que es planteja de veritat en tot este assumpte és: La van triar per la seua manifesta incompetència perquè no fera ombra als líders europeus?
Us deixe esta magnífica i premonitòria vinyeta de Glez en el periòdic d'Ouagadougou: "Le Journal du Jeudi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada