M’he permés traduir aquest interessant article de The Guardian de l’indi Amartya Sen (Premi Nobel d’economia), trobareu l’original aci.
No és només l’Euro. La pròpia democràcia a Europa està en joc.
“Europa ha sigut l'estendard mundial en la pràctica de la democràcia. Resulta, per tant, preocupant que hui en dia els perills enfront del govern democràtic, que es colen per la porta posterior de les prioritats econòmiques, no reben l'atenció que mereixen. Cal afrontar assumptes de gran calat sobre com podria veure's soscavat el govern democràtic d'Europa pel paper immensament desproporcionat que juguen les institucions financeres i les agències de qualificació, que ara tracten amb prepotència alguns àmbits de la política europea.
És necessari distingir entre dos assumptes. El primer afecta el lloc que ocupen les prioritats democràtiques, incloent el que Walter Bagehot i John Stuart Mill veien com la necessitat d'un "govern per discussió". Suposem que acceptem que els poderosos caps de les finances entenen de manera realista quines accions necessiten emprendre's. Açò reforçaria la necessitat de prestar atenció a la seua opinió, manifestada dins d'un diàleg democràtic. No obstant això, no és el mateix que permetre que les institucions financeres i les agències de qualificació disposen del poder unilateral d'imposar-se sobre governs triats democràticament.
En segon lloc, resulta complicat albirar que eixos sacrificis que els gestors financers han estat exigint als països en situacions precàries els permeten aconseguir una certa viabilitat i, així, garantisquen la continuïtat de l'euro, tot això dins d'un patró sense reformar d'homogeneïtzació financera i una afiliació sense modificacions al club de l'euro.
Matar la gallina dels ous d'or
El diagnòstic dels problemes econòmics que les agències de qualificació proporcionen no és la veritat absoluta que elles propugnen. Val la pena recordar que en l'expedient de les agències de qualificació que van certificar institucions financeres i empreses abans de la crisi econòmica de 2008 s'aprecien diferències abismals. Per això, el Congrés dels Estats Units va debatre seriosament si podien ser encausades.
Des que gran part d'Europa s'ha compromés a aconseguir una ràpida reducció del dèficit públic a través de la dràstica reducció de la despesa pública, és crucial analitzar detalladament de manera realista quin serà l'impacte previsible de dites polítiques, tant per a les persones com per a la capacitat de generar ingressos públics a través del creixement econòmic. Els alts estàndards morals del "sacrifici" tenen, per descomptat, un efecte perniciós.
La filosofia del corsé "adequat" és: "Si la senyora es troba còmoda dins, llavors, amb tota seguretat, necessita portar una talla menys". No obstant això, encara que les exigències de fer el correcte econòmicament es vinculen de manera directa als retalls immediats, el resultat pot significar matar la gallina que posa l'ou d'or del creixement econòmic.
Lliçons que aprendre de la història
Esta inquietud s'aplica a tota una sèrie de països, des del Regne Unit a Grècia. L'extensió de l'estratègia de "sang, suor i llàgrimes" per a la reducció del dèficit dóna alguna aparent credibilitat al que s'està imposant a països més precaris com Grècia o Portugal. Però també fa més complicat tindre una veu política comuna a Europa que sàpia estar per damunt del pànic generat en els mercats financers.
A més de ser necessària una visió política de més abast, fa falta un pensament econòmic més clar. La tendència a ignorar la importància del creixement econòmic per a generar ingressos públics hauria de ser un assumpte de capital importància per a ser posat baix examen. La important connexió entre creixement i ingressos públics ha sigut posada de manifest en molts països, de Xina a l'Índia i dels Estats Units a Brasil.
Ací també hi ha lliçons de la història que aprendre. L’important deute públic de molts països quan va acabar la Segona Guerra Mundial va originar una gran preocupació, però la càrrega de la mateixa va disminuir gràcies a un creixement econòmic ràpid. De forma semblant, els importants dèficits a què el president Clinton va fer front quan va arribar al poder en 1992 es van diluir durant el seu mandat, procés que va ser facilitat per un creixement econòmic accelerat.
Com s'han ficat en este embolic els països de l'eurozona?
El temor d'una amenaça a la democràcia per descomptat que no s'aplica al Regne Unit, ja que esta política han sigut triada per un Govern triat en eleccions democràtiques. Inclús encara que la revelació d'una estratègia que no s'haguera donat a conéixer públicament en el moment electoral pot ser una bona raó per a la reflexió, este és el tipus de llibertat que un sistema democràtic permet als que resulten guanyadors en les eleccions. Però açò no elimina la necessitat una major discussió pública, també al Regne Unit. I també és necessari reconèixer com les autoimposades polítiques restrictives al Regne Unit pareixen donar credibilitat a les encara més dràstiques polítiques que s'imposen sobre Grècia.
Com s'han ficat en este embolic els països de l'eurozona? La singularitat de crear una moneda única sense una major integració política i econòmica té certament una part important en l'explicació, inclús encara que es prenguen en compte les infraccions financeres que sens dubte han comés en el passat països com Grècia i Portugal (i ací resulta interessant afegir la important opinió de Mario Monti que una cultura de "deferència excessiva" en la UE haja deixat que estos incompliments hagen passat desapercebuts). Cal reconéixer al Govern grec -i a Yorgos Papandreu, el primer ministre, en particular- que està fent el que pot a pesar de la resistència política, però la dolorosa disposició d'Atenes per a complir no elimina la necessitat que Europa examine els requeriments i el calendari que s'està imposant a Grècia.
Em vaig oposar fermament a l'euro
No em resulta agradable recordar que em vaig oposar fermament a l'euro, a pesar de ser molt favorable a la integració europea. La meua preocupació sobre l'euro estava en part connectada amb el fet que cada país abandonaria la sobirania sobre la seua política monetària i els ajustos en la taxa de canvi de les seues monedes, perquè ambdós aspectes han ajudat en gran manera a països amb dificultats en el passat, i evitat la necessitat una enorme desestabilització de vides humanes mentres es fan desesperats esforços per a estabilitzar els mercats financers.
Eixa llibertat monetària pot ser abandonada quan existeix també integració fiscal i política (com la que tenen els Estats dins dels Estats Units), però la casa a mig construir de l'eurozona ha resultat ser la millor recepta del desastre. La meravellosa iniciativa política d'una Europa democràtica unida es va fer per a incorporar un programa precari compost per una amalgama financera plena d'incoherència. Refer l'eurozona costarà moltes dificultats, però els assumptes complicats han de ser abordats amb intel·ligència, impedint que Europa llisque cap a turbulències financeres alimentades per un pensament de curt abast.
El procés ha de començar per fer front i restringir l'il·limitat poder de les agències de qualificació per a emetre informes de forma unilateral. Resulta complicat disciplinar a estes agències a pesar del seu pèssim paper, però una bé meditada iniciativa de legítims Governs pot augmentar la seguretat financera mentres es busquen solucions, especialment si les institucions financeres internacionals presten el seu suport per a això. Posar terme a la marginalització de la tradició democràtica europea resulta una urgència, i açò no constitueïx cap exageració. La democràcia europea és important per a Europa i per al món.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada